Hola! Què tal la setmana?
Avui parlaré d'un tema que a casa meva no va agradar massa.
Vaig decidir, des d'un bon principi de l'embaràs, que no volia visites a l'hospital un cop haver tingut la nena.
Si voleu que us digui la veritat, vaig prendre una bona decisió, tot i que no em recolzés ningú.
Són moments molt bonics, bla bla bla..., però la mare està feta un nyap i el bebè ha passat un dels pitjors moments en quant a estrès què tindrà a la vida.
És important deixar que el nadó estigui en un entorn tranquil, que s'acostumi a l'olor de la seva mare, que no vagi de braços en braços...
Jo, tot i que vaig decidir que no hi volia ningú, (és evident que els familiars més directes no conten en aquest "ningú"), no vam parar de veure passar gent per l'habitació...
Que si familiars, amics que treballen a l'hospital, antics companys de feina del papa Tortuga (que treballava a l'hospital), amics que passaven per allà, i d'altres que es passaven pel forro la teva decisió.
I jo només tenia ganes de dormir... I penses, ja dormiré a la nit, quin remei....doncs NO! Perquè com que el bebè s'ha passat tot el dia dormint i sentint sorolls, ara toca tota la nit plorar, i, esclar, tu no saps què coi fer-li per a què es calmi... I tot i sent generosos, acabes dormint 2 hores en tota la nit, així que et llebes com pots, i has de fer bona cara eh! Estar pendent del mòbil per si algú t'envia un missatge, que no s'enfadi si no li contestes al moment...etc.
Totes les dones passen el part d'una forma diferent, cadascuna té la bona o la mala sort de que li hagin de fer unes coses o unes altres... Jo vaig tenir la mala sort de arrossegar dos dies d'hospitalització sense dormir, i altres aspectes que van sorgir durant el part que van fer que em recomanessin repòs absolut tot el dia durant la primera setmana del postpart.
Doncs hi ha gent que no ho entén, i et vol venir a veure a casa, a l'hospital o al lavabo si fa falta...
Bé, a tu no, al bebè!
No entenen que no ets capaç d'assumir que has de cuidar 24 hores d'una personeta però que no tens força ni per obrir un ull; no entenen que la lactància té un procés d'adaptació i que qualsevol comentari pot afectar-lo; no entenen que pots tenir ganes d'estar a soles, ...
I, si, és veritat, fins que no ho vius, no ho saps!
Jo, mamis, us aconsello fora visites, tant a l'hospital com a la primera setmana a casa.
Sigueu egoistes! És la vostra salut i el vostre bebè!
Ara bé, si heu tingut un part de fàbula, d'aquells de llibre, d'aquells que totes voldríem...Doncs decidiu en el moment si voleu o no visites. Us podeu trobar bé i tenir ganes de veure gent. Però en cas contrari, penseu en vosaltres. Les visites poden esperar...
Què en penseu? Us van venir a visitar molta gent?
Avui parlaré d'un tema que a casa meva no va agradar massa.
Vaig decidir, des d'un bon principi de l'embaràs, que no volia visites a l'hospital un cop haver tingut la nena.
Si voleu que us digui la veritat, vaig prendre una bona decisió, tot i que no em recolzés ningú.
Són moments molt bonics, bla bla bla..., però la mare està feta un nyap i el bebè ha passat un dels pitjors moments en quant a estrès què tindrà a la vida.
És important deixar que el nadó estigui en un entorn tranquil, que s'acostumi a l'olor de la seva mare, que no vagi de braços en braços...
Jo, tot i que vaig decidir que no hi volia ningú, (és evident que els familiars més directes no conten en aquest "ningú"), no vam parar de veure passar gent per l'habitació...
Que si familiars, amics que treballen a l'hospital, antics companys de feina del papa Tortuga (que treballava a l'hospital), amics que passaven per allà, i d'altres que es passaven pel forro la teva decisió.
I jo només tenia ganes de dormir... I penses, ja dormiré a la nit, quin remei....doncs NO! Perquè com que el bebè s'ha passat tot el dia dormint i sentint sorolls, ara toca tota la nit plorar, i, esclar, tu no saps què coi fer-li per a què es calmi... I tot i sent generosos, acabes dormint 2 hores en tota la nit, així que et llebes com pots, i has de fer bona cara eh! Estar pendent del mòbil per si algú t'envia un missatge, que no s'enfadi si no li contestes al moment...etc.
Totes les dones passen el part d'una forma diferent, cadascuna té la bona o la mala sort de que li hagin de fer unes coses o unes altres... Jo vaig tenir la mala sort de arrossegar dos dies d'hospitalització sense dormir, i altres aspectes que van sorgir durant el part que van fer que em recomanessin repòs absolut tot el dia durant la primera setmana del postpart.
Doncs hi ha gent que no ho entén, i et vol venir a veure a casa, a l'hospital o al lavabo si fa falta...
Bé, a tu no, al bebè!
No entenen que no ets capaç d'assumir que has de cuidar 24 hores d'una personeta però que no tens força ni per obrir un ull; no entenen que la lactància té un procés d'adaptació i que qualsevol comentari pot afectar-lo; no entenen que pots tenir ganes d'estar a soles, ...
I, si, és veritat, fins que no ho vius, no ho saps!
Jo, mamis, us aconsello fora visites, tant a l'hospital com a la primera setmana a casa.
Sigueu egoistes! És la vostra salut i el vostre bebè!
Ara bé, si heu tingut un part de fàbula, d'aquells de llibre, d'aquells que totes voldríem...Doncs decidiu en el moment si voleu o no visites. Us podeu trobar bé i tenir ganes de veure gent. Però en cas contrari, penseu en vosaltres. Les visites poden esperar...
Què en penseu? Us van venir a visitar molta gent?
Doncs m'ho estic rumiant...tot i que encara falta bastant, però crec que tens molta raó!
ResponElimina