TALLAR LES UNGLES AL BEBÈ (i no morir en l'intent)

Hola! Què tal?
Fa dies que no escric res, i es que hem tingut una mica de feina en la introducció d l'alimentació complementària a la tortugueta... Ara, ja ho tenim encarrilat, ja us ho explicaré un altre dia.
Avui, un clàssic, una de les coses què em feia més respecte...tallar les ungles al bebè!
I és que quan surten, amb aquelles ungletes tan fràgils... (però que rasquen eh!) Penses que li faràs mal amb un no res...





A mi em van aconsellar que nen comptes de tallar-li, li llimés amb una llima de cartró. La solució era bona, el problema era que s'ho deixés fer...
El què em va funcionar millor va ser fer-ho mentre la tenia al pit. Com que amb el coixí de lactància ni cal aguantar al bebè, tens les mans lliures per llimar-li.

Quan ja vaig estar tipa de llimar (perquè és trenquen i no és que sigui lo més fàcil del món), vaig optar per provar les tisores. Evidentment unes tisores especials per les ungles del bebè i amb les puntes rodones.
També ho vaig fer mentre popava fins que ja vaig tenir la plena confiança de fer-ho a sobre del canviador.
Les ungles dels peus no li vaig tallar fins al cap de mesos, perquè no li creixien tant i amb la llima anava millor.

Ara ho continuo fent a sobre del canviador, li dono alguna joguina per a que es distregui i vaig fent.
Com ho fèieu vosaltres?
Espero que us serveixi per les que no ho heu fet encara!

Gràcies i fins a la pròxima!

Comentaris

  1. Ai les ungles!!! He de confessar que algun cop mentre popava els hi he tallat a mossegades! �� Pobre... Esque sino no hi havia manera...

    ResponElimina
  2. Ostres...a mossegades!!! Hahaha
    S' ha de fer com es pot...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada