LA POR

Hola!
Què tal es presenta la revetlla? Per nosaltres és la primera revetlla de Sant Joan amb la Tortugueta, a veure com es prendrà això de sentir tants petards... Tot i que ja fa dies què ens entrenem perquè hi ha una banda de jovenets que es dediquen a tirar-ne a altes hores de la nit... en fi, anem per feina!

Avui us vull parlar de la POR, un sentiment què m'acompanya des de l'inici de l'embaràs. Ha anat passant per diferents fases però sempre m'acompanya.

I por de què? pensareu... Doncs quan em vaig quedar embarassada vivíem a més de 400km de casa, però anàvem i veníem cada cap de setmana, fent així molts quilòmetres al llarg de la setmana. La carretera què transitàvem no és de les més segures que diguem, sinó que hi ha molt "boig suelto".
Tenia por  a què ens passés alguna cosa, un accident. Jo volia protegir amb totes les meves forces allò què portava dins meu.
Quan ja tenia una panxa considerable sempre patia per si m'hi feien algun cop.

Un cop va néixer la Tortugueta, no podia parar de mirar si respirava al dormir. Havia de vigilar constantment què no li fessin mal ni me la robessin. Vaig desconfiar inclús de gent de la família...

I, si que la por ha anat disminuint, però encara ara tinc por de què algú me la pugui robar, fins i tot abans d'anar a dormir tinc "somnis desperta" de com actuaria si algú li volgués fer mal o me la volgués prendre...

També pateixo perquè em passi alguna cosa a mi, simplement pel fet de què em perdria tot el què ella em pot ensenyar de la vida, em perdria com creix i aprèn a fer les coses...m'ho perdria tot.

Una de les majors pors que tinc és que es pensi que no l'estimo prou...

Us passa a vosaltres mares/pares?
Creieu què és normal?