Hola! Què tal?
Avui m'agradaria parlar-vos de lo que sofrim moltes mares i pares... el no poder dormir.
I és que, la veritat, es fa molt pesat, quan en una nit sents com a 15 vegades "mama vine!" o "mama despertat!".
Com bé sabeu, vam canviar a la Tortugueta d'habitació perquè les nits es feien interminables... Podia despertar-se ben bé (i sense exagerar) 20 cops. Si us vau perdre el post, el podeu llegir aquí.
I havíem millorat moltíssim! Havíem aconseguit dormir, almenys, 4hores seguides!
Però portem uns dies que hem tornat enrera. Es desperta molt sovint, i no sé si és pitjor deixar-la a la seva habitació i que m'hagi d'aixecar cada dos per tres, o tenir-la amb mi al llit i no dormir...
Et va caient el cap mentre la gronxes i li cantes, se't pleguen les cames, i ella està profundament adormida, la deixes i... "mama!" ... tornem a començar...
Fiques música clàssica, li dones pit, s'adorm com una soca, la deixes i... "mama!" ... i així tota la nit, és dur!
I la gent et diu, és que s'ha de cansar! Però és que ja no sé si posar-li una cinta caminadora i que vagi fent o què més fer! Fem moltes coses, juguem tot el dia, fa migdiada (perquè sinó s'adorm a les 7 de la tarda i a les 23h porta una marxa...), juga amb la padrina tota la tarda, ... parc, caminar, pujar escales... Què més ha de fer?
No li donis més pit!
I això com es fa? Si l'única solució perquè s'adormi una estona és donar-li el pit...
Estic cansada, cansada de no poder-me queixar, perquè representa que la maternitat és això. Ah! Vale, vale, sóc mare i això implica no queixar-se...
En fi, perdoneu pel rotllo d'avui, però necessitava treure-ho.
Perquè sé que no sóc l'única que li passa això, perquè sé que és una etapa i passarà, perquè m'estimo a ma filla com no he estimat mai ningú, perquè sé que sóc mare i he de respondre l'endemà...
Gràcies per llegir-me. Fins la setmana vinent! A veure si avui dormim millor...
Avui m'agradaria parlar-vos de lo que sofrim moltes mares i pares... el no poder dormir.
I és que, la veritat, es fa molt pesat, quan en una nit sents com a 15 vegades "mama vine!" o "mama despertat!".
Com bé sabeu, vam canviar a la Tortugueta d'habitació perquè les nits es feien interminables... Podia despertar-se ben bé (i sense exagerar) 20 cops. Si us vau perdre el post, el podeu llegir aquí.
I havíem millorat moltíssim! Havíem aconseguit dormir, almenys, 4hores seguides!
Però portem uns dies que hem tornat enrera. Es desperta molt sovint, i no sé si és pitjor deixar-la a la seva habitació i que m'hagi d'aixecar cada dos per tres, o tenir-la amb mi al llit i no dormir...
Et va caient el cap mentre la gronxes i li cantes, se't pleguen les cames, i ella està profundament adormida, la deixes i... "mama!" ... tornem a començar...
Fiques música clàssica, li dones pit, s'adorm com una soca, la deixes i... "mama!" ... i així tota la nit, és dur!
I la gent et diu, és que s'ha de cansar! Però és que ja no sé si posar-li una cinta caminadora i que vagi fent o què més fer! Fem moltes coses, juguem tot el dia, fa migdiada (perquè sinó s'adorm a les 7 de la tarda i a les 23h porta una marxa...), juga amb la padrina tota la tarda, ... parc, caminar, pujar escales... Què més ha de fer?
No li donis més pit!
I això com es fa? Si l'única solució perquè s'adormi una estona és donar-li el pit...
Estic cansada, cansada de no poder-me queixar, perquè representa que la maternitat és això. Ah! Vale, vale, sóc mare i això implica no queixar-se...
En fi, perdoneu pel rotllo d'avui, però necessitava treure-ho.
Perquè sé que no sóc l'única que li passa això, perquè sé que és una etapa i passarà, perquè m'estimo a ma filla com no he estimat mai ningú, perquè sé que sóc mare i he de respondre l'endemà...
Gràcies per llegir-me. Fins la setmana vinent! A veure si avui dormim millor...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada